Què és un amor platònic: Origen, evolució i exemples
L’amor platònic és un concepte que ha canviat al llarg del temps. Els seus orígens es troben en la filosofia de Plató, qui ho va descriure com un amor que transcendeix el físic i cerca la contemplació de la bellesa pura.
En l’actualitat, l’amor platònic s’entén com un amor idealitzat i irrealitzable. Aquesta forma d’amor no persegueix una relació física o romàntica, sinó una connexió intel·lectual i espiritual.
Origen i evolució de l’amor platònic
L’amor platònic és un concepte que ha canviat notablement des dels seus orígens filosòfics en l’antiga Grècia fins a les seves interpretacions contemporànies. Aquest camí evolutiu inclou aportacions fonamentals de diferents èpoques i pensadors.
L’amor segons Plató
Plató, en la seva obra ‘El Banquet‘, descriu l’amor com un procés que existeix més enllà del desig físic. Segons Plató, l’amor és un intermediari que connecta l’ésser humà amb la contemplació de la bellesa en la seva forma més pura i transcendental.
L’obra ‘El Banquet’ i la seva influència
‘El Banquet’, també conegut com ‘El Simposi’, és una de les obres més influents de Plató, en la qual es desenvolupa àmpliament la seva concepció de l’amor. A través de diversos discursos, l’obra aprofundeix en la naturalesa i propòsit de l’amor platònic.
Diàlegs platònics rellevants
En ‘El Banquet’ s’inclouen diversos diàlegs que són essencials per comprendre el pensament platònic sobre l’amor. Aquests diàlegs presenten diferents perspectives que convergeixen en la idea que l’amor és un mitjà cap a la perfecció espiritual.
La sacerdotessa Diotima i el seu paper
En ‘El Banquet’, el personatge de la sacerdotessa Diotima té un paper crucial. Diotima és qui introdueix Sòcrates a la idea que l’amor comença amb l’atracció física però ha d’evolucionar cap a l’amor per la bellesa espiritual, les lleis i les ciències, culminant en l’essència de la Bellesa mateixa.
Transformació en el Neoplatonisme
El Neoplatonisme, un corrent filosòfic que va sorgir en el Renaixement, va reinterpretar i va extendre les idees originals de Plató sobre l’amor, a través d’una dimensió encara més espiritual i metafísica.
Marsilio Ficino i la seva interpretació
Marsilio Ficino, filòsof del Renaixement, va ser una figura clau en el desenvolupament del Neoplatonisme. Ficino va adaptar les idees platòniques, integrant elements místics i cristians, i emfatitzant la cerca de la bellesa i la veritat com un camí cap allò diví.
Diferències entre la visió platònica i neoplatònica
La principal diferència entre la visió de Plató i la neoplatònica és que, mentre Plató veia l’amor com un intermediari cap a l’essència de la Bellesa, els neoplatònics, com Ficino, el van interpretar com una jerarquia que ascendia des d’allò material fins a allò diví.
Introducció de nous conceptes
El Neoplatonisme va introduir nous conceptes sobre la naturalesa de l’amor. A més a més de la contemplació espiritual de la bellesa, es van incloure idees com la unió amb el diví i l’ànima com a intermediari entre el físic i el celestial.
Concepte d’amor platònic
El concepte d’amor platònic ha estat objecte d’estudi i debat al llarg de la història. Aquesta secció explora el seu significat profund i el procés associat a aquesta forma d’amor ideal.
Definició i significat de l’amor platònic
Amor Idealitzat i Irrealitzable
L’amor platònic s’interpreta en l’actualitat com un amor idealitzat i, en molts casos, irrealitzable. Aquest amor es basa en la percepció de la persona estimada com a perfecta i desproveïda de defectes.
Al no existir una relació romàntica o sexual, la connexió se centra en l’admiració i la idealització de les qualitats intel·lectuals i espirituals de l’altra persona. Això pot portar a una forma d’afecte profund, però també a frustracions a causa de la falta de correspondència en termes materials.
Amor físic vs. Amor espiritual
La distinció entre amor físic i amor espiritual és fonamental en el concepte d’amor platònic. Mentre que l’amor físic es refereix a l’atracció i desig sexual, l’amor platònic s’eleva a un pla superior, on el fonamental és la connexió espiritual i intel·lectual.
Aquesta forma d’amor s’enfoca en la bellesa interna i en el caràcter de la persona estimada; minimitza o exclou la importància de l’aparença física i del contacte físic. Aquesta subdivisió reforça la idea d’un amor pur i desinteressat que busca la unió d’ànimes i no pas la satisfacció de desitjos carnals.
El procés de l’amor platònic
Apreciació de la bellesa física
L’amor platònic pot començar amb l’apreciació de la bellesa física. Segons Plató, aquest és el primer pas en el camí cap a la comprensió de la bellesa en la seva forma més pura i perfecta.
Inicialment, una persona pot sentir-se atreta per una altra a causa del seu atractiu físic. No obstant això, en l’amor platònic aquesta admiració superficial serveix com una porta d’entrada a nivells més profunds d’apreciació i enteniment.
Evolució cap a la bellesa espiritual
Una vegada superada la fase d’apreciació de la bellesa física, l’amor platònic evoluciona cap a la valoració de la bellesa espiritual. Aquest procés implica reconèixer i admirar les qualitats internes de la persona estimada, com el seu caràcter, intel·ligència i moralitat.
Plató va descriure aquest procés com un ascens gradual cap al coneixement i la contemplació de l’essència mateixa de la Bellesa. En aquesta etapa, l’amor es converteix en una força motivadora per al creixement personal i el desenvolupament intel·lectual i espiritual.
La culminació d’aquest procés és la cerca de la bellesa eterna, que es troba més enllà del món físic i que representa la veritat i la perfecció últimes. Això transforma l’amor platònic en una experiència enriquidora, que transcendeix l’humà i s’acosta al diví.
Impacte i diferències contemporànies
L’amor platònic ha evolucionat amb el temps, presentant diferents interpretacions i efectes en la societat moderna. A continuació, s’exploren les seves influències contemporànies.
Concepció moderna de l’amor platònic
En l’actualitat, l’amor platònic s’entén de manera diferent a com el concebien els filòsofs antics. Tot seguit exposem els factors que van influir en la transformació.
Influència de William Davenant
William Davenant va ser un dramaturg anglès del segle XVII l’obra del qual ‘The Platonick Lovers’ va contribuir significativament a la noció contemporània de l’amor platònic. En la seva obra, Davenant presenta l’amor platònic com la base de totes les virtuts i la veritat, de manera que ajuda a consolidar la idea d’un amor idealitzat i impossible d’aconseguir en la realitat física.
Interpretació psicològica actual
Des d’una perspectiva psicològica moderna, l’amor platònic pot veure’s com una projecció de desitjos i aspiracions no realitzades. Aquest tipus d’amor tendeix a sorgir especialment en l’adolescència i joventut, on les inseguretats i la falta d’experiència en relacions amoroses reals fomenten la idealització d’una persona inassolible.
Amor idealitzat i les seves implicacions
L’amor platònic idealitzat, encara que pot semblar inofensiu, té conseqüències en la vida quotidiana dels qui ho experimenten.
Idealització i realitat
La idealització d’una persona a través de l’amor platònic sovint condueix a una desconnexió amb la realitat. La persona estimada és percebuda com a perfecta, sense errors ni defectes, la qual cosa pot portar a una insatisfacció constant amb les relacions reals. Aquesta desconnexió pot ser perjudicial, ja que estableix un estàndard impossible d’aconseguir que cap persona real pot complir.
L’amor platònic en la psicologia
En psicologia, l’amor platònic s’estudia per entendre millor les dinàmiques d’idealització i els seus efectes. S’ha trobat que pot ser una manera de gestionar inseguretats i por al rebuig. La idealització ofereix una zona de confort emocional on no existeixen riscos de fracàs. Malgrat això, si aquest amor platònic es converteix en una obsessió, pot generar frustració i patiment a llarg termini.
Exemples d’amor platònic en diferents contextos
L’amor platònic ha estat representat en nombroses obres literàries i esdeveniments històrics, i continua influint en la cultura moderna i les relacions contemporànies.
Exemples històrics i literaris
Referències en obres clàssiques
En l’Antiguitat, la literatura clàssica ofereix múltiples exemples d’amor platònic. Un cèlebre cas és l’amor de Dante per Beatriz en «La Divina Comèdia». Encara que Beatriz va morir prematurament, Dante la va idealitzar com un símbol de puresa i perfecció, guiant-li en el seu viatge espiritual.
Un altre exemple és l’amor entre El Quixot i *Dulcinea en «El Quixot de la Manxa» de Miguel de Cervantes. A pesar que *Dulcinea és una invenció de la ment del Quixot, el seu amor per ella transcendeix barreres físiques i s’instal·la en l’àmbit de l’idealisme.
En el Renaixement, *Petrarca va escriure sonets dedicats a Laura, una dona a qui idolatrava però amb qui mai va tenir una relació física. El seu amor es va convertir en una font d’inspiració poètica, carregada de simbolisme i aspiració espiritual.
En temps més recents, obres com «Jane *Eyre» de Charlotte *Brontë descriuen amors platònics intensos. L’amor de Jane pel Sr. *Rochester, encara que ple d’obstacles i sofriments, es basa no sols en l’atracció física sinó en una profunda connexió emocional i espiritual.
Exemples moderns i quotidians
Amor platònic en la cultura popular
El cinema i la televisió també reflecteixen l’amor platònic. En la sèrie «Friends», el personatge de Ross Geller té un amor platònic per la Rachel Green durant diverses temporades, idealitzant la seva relació i lluitant per superar diversos conflictes personals i circumstàncies.
En l’àmbit de la música, moltes cançons aborden aquest tipus d’amor. Cançons com «Every Breath You Take» de The Police expressen un sentiment d’admiració i desig que pot associar-se amb l’amor platònic.
Influència en relacions contemporànies
El concepte d’amor platònic segueix transcendint en l’actualitat, influint en com les persones perceben les seves relacions. Moltes amistats profundes que no involucren romanticisme o sexe poden ser vistes com a formes d’amor platònic, on la valoració de la persona se centra en el seu caràcter i virtuts intel·lectuals.
En les xarxes socials, és comuna el fenomen de la «idealització» de figures públiques o influencers, generant sentiments d’amor platònic entre seguidors i aquells als qui admiren. Aquests amors idealitzats representen una cerca de connexió emocional en un món altament digitalitzat.
L’agència SamSara Matchmaking, amb més de 25 anys d’experiència, ofereix un mètode especialitzat per trobar parella basat en 6 passos.
Aquest mètode s’inicia amb una entrevista informativa individualitzada per conèixer la persona i per elaborar, amb una psicòloga consultora, el perfil propi i el de la parella desitjada.
Posteriorment, es completa amb una sessió de Date Coaching, destinada a aprofundir en l’àrea afectiva, realitzada per part de la directora i fundadora de SamSara Matchmaking, Maria del Carme Banús.
A partir d’aquí, s’inicia el procés de cerca de compatibilitats i selecció de candidats/es afins i es proposa la presentació entre dues persones compatibles.
A més a més, s’ofereix un servei de seguiment i d’assessorament personalitzat per part de l’equip de psicòlogues i coachs, que buscarà optimitzar les possibilitats d’èxit.